1 Samuel 18:5-16

De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül. Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria. Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda: «Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers.» A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia: – A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei! Des d’aquell dia, Saül mirava David de mal ull. L’endemà, un esperit maligne enviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. David tocava la cítara, com de costum. Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar David clavat contra la paret. Però David pogué esquivar el cop dues vegades. Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell. Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell. En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por. Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya.