Un dia, Jonatan, el fill de Saül, va dir al seu escuder:
– Vine, que ens infiltrarem fins a la guarnició que els filisteus tenen en aquell pas.
Jonatan no va dir res al seu pare. Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes. El qui llavors portava l’efod per a consultar Déu era Ahià, fill d’Ahitub, el germà d’Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i néts d’Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s’havia adonat que Jonatan hagués sortit. A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar la guarnició filistea, hi havia dues roques, anomenades, l’una Bossés, i l’altra Senne. La primera mira al nord, de cara a Micmàs; la segona al sud, de cara a Gueba. Jonatan va dir al seu escuder:
– Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs.
L’escuder li va respondre:
– Fes allò que el cor et digui. Endavant, que jo et seguiré.
Jonatan va dir:
– Mira, avançarem cap aquests homes fins que ens descobreixin. Si cridaven: “Espereu-vos, que venim!”, ens quedarem quiets i no pujarem cap a ells. Però si ens diuen: “Pugeu aquí, pugeu!”, hi pujarem, perquè vol dir que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.
Ells dos van deixar, doncs, que la guarnició filistea els descobrís. Els filisteus es digueren:
– Mira, uns hebreus que han sortit dels caus on estaven amagats.
Llavors van cridar a Jonatan i el seu escuder:
– Pugeu aquí, que us volem dir una cosa!
Jonatan digué al seu escuder:
– Segueix-me, que el Senyor els posa en mans d’Israel!
Jonatan es va enfilar, grimpant amb mans i peus, i l’escuder el seguia. Els filisteus queien davant de Jonatan, i l’escuder els anava rematant.
Aquest va ser el primer triomf de Jonatan i el seu escuder: van matar una vintena d’enemics en un espai petit, com de mitja llaurada.
Llavors el pànic s’escampà pel campament filisteu, per aquella contrada i per tot l’exèrcit. També es van esverar la guarnició i les columnes enviades a devastar el país. La terra tremolava, dominada per un terror diví. Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d’un costat a l’altre. Llavors Saül digué a les tropes que tenia amb ell:
– Feu recompte, a veure qui dels nostres se n’ha anat.
Van fer recompte, i van trobar que faltaven Jonatan i el seu escuder. Saül va dir al sacerdot Ahià:
– Fes portar l’arca de Déu.
Aquell dia l’arca de Déu es trobava al campament dels israelites. Mentre Saül parlava amb el sacerdot, creixia més i més la confusió al campament dels filisteus. Aleshores Saül va dir al sacerdot:
– Deixa-ho estar!
Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió. Amb els filisteus havien pujat, com de costum, mercenaris hebreus, que estaven instal·lats al voltant del campament. També aquests es van passar al bàndol dels israelites amb Saül i Jonatan. I tots els israelites que estaven amagats a les muntanyes d’Efraïm, en saber que els filisteus fugien, es posaren també a perseguir-los i a combatre’ls. Aquell dia el Senyor va donar la victòria a Israel. La lluita s’estengué fins a Betaven.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
