Un dia, Jonatan, el fill de Saül, va dir al seu escuder:
– Vine, que ens infiltrarem fins a la guarnició que els filisteus tenen en aquell pas.
Jonatan no va dir res al seu pare. Saül, mentrestant, s’estava assegut sota el magraner de Migron, en el terme de Guibà. La tropa que tenia amb ell era d’uns sis-cents homes. El qui llavors portava l’efod per a consultar Déu era Ahià, fill d’Ahitub, el germà d’Icabod, fills tots dos de Pinhàs, i néts d’Elí, el sacerdot del Senyor a Siló. La tropa no s’havia adonat que Jonatan hagués sortit. A banda i banda del pas que Jonatan volia travessar per atacar la guarnició filistea, hi havia dues roques, anomenades, l’una Bossés, i l’altra Senne. La primera mira al nord, de cara a Micmàs; la segona al sud, de cara a Gueba. Jonatan va dir al seu escuder:
– Vine, que passarem fins al destacament d’aquests incircumcisos. Confiem que el Senyor ens ajudarà. Res no pot impedir al Senyor de donar la victòria, tant si els combatents són molts com si són pocs.
L’escuder li va respondre:
– Fes allò que el cor et digui. Endavant, que jo et seguiré.
Jonatan va dir:
– Mira, avançarem cap aquests homes fins que ens descobreixin. Si cridaven: “Espereu-vos, que venim!”, ens quedarem quiets i no pujarem cap a ells. Però si ens diuen: “Pugeu aquí, pugeu!”, hi pujarem, perquè vol dir que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
