1 Samuel 1:19-28

L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.» Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença. Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit: – Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més. Elcanà, el seu marit, li digué: – Fes com et sembli millor: queda’t aquí fins que l’hagis deslletat. Que el Senyor acabi de complir la seva paraula! Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l’hagué desmamat. Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi. Allà immolaren el toro i van presentar el nen a Elí. Anna li digué: – Tan cert com vius, senyor meu: jo sóc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor. Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat. Per això ara el dono com a ofrena al Senyor: el dono al Senyor per tota la vida.