1 Reis 8:1-21

Llavors Salomó va convocar prop seu, a Jerusalem, els ancians d’Israel, tots els caps de les tribus i els principals dels llinatges d’Israel, per traslladar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió. Tots els homes d’Israel es reuniren vora el rei Salomó per a la festa del mes d’etanim, que és el mes setè. Quan tots els ancians d’Israel hagueren arribat, els sacerdots van prendre l’arca. Amb l’arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots i els levites. El rei Salomó, amb tota l’assemblea d’Israel reunida vora seu davant l’arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular. Els sacerdots van portar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l’indret de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres. Les barres eren tan llargues que els extrems es veien des del lloc sant de davant la cambra sagrada però no eren visibles des de l’exterior; encara són allí el dia d’avui. Dintre l’arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l’Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin del país d’Egipte. Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple. Llavors Salomó va dir: – Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre. Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta. Salomó digué: – Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que havia dit: “Des del dia que vaig fer sortir el meu poble d’Israel del país d’Egipte, no he escollit cap ciutat, entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom. Només vaig escollir David perquè regís Israel, el meu poble.” David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel. Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona; però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.” El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel; i en aquest temple he preparat un lloc per a l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d’Egipte.