1 Reis 22:17-28

Llavors Micàiehu va anunciar: – Veig tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor. El Senyor ha dit: “No tenen amo.” Que cadascú torni en pau a casa seva! El rei d’Israel va dir a Josafat: – No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies. Micàiehu va afegir: – Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i esquerra. El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra. En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?” Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.” Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició. Llavors Sidquià, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li: – Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu? Micàiehu li respongué: – Ja t’ho trobaràs el dia que hauràs d’anar a amagar-te a la cambra més secreta. El rei d’Israel va ordenar a un dels seus homes: – Agafa Micàiehu, porta’l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, i digues-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.” Però Micàiehu replicà: – Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca. I afegí encara: – Escolteu-ho, tots els pobles!