1 Reis 20
20
Els arameus assetgen Samaria
1Benadad,#x rei dels arameus, va concentrar tot el seu exèrcit: comptava amb trenta-dos reis vassalls, i també amb carros de guerra i cavalls. Va pujar a Samaria, hi posà setge i l’atacà. 2I va enviar missatgers a la ciutat, a Acab, rei d’Israel, 3perquè li diguessin:
– Això diu Benadad: “La teva plata i el teu or són meus, i també ho són les teves dones i els millors dels teus fills.”
4El rei d’Israel respongué:
– Que sigui tal com dius, rei, senyor meu. Jo sóc teu amb tot el que tinc.#x
5Els missatgers van tornar i digueren:
– Això diu Benadad: “Ja t’he fet dir que m’has de donar la teva plata, el teu or, les teves dones i els teus fills. 6I, a més, demà en aquesta hora enviaré els meus homes perquè escorcollin el teu palau i les cases dels teus súbdits, i s’enduran tot el que a tu et fa goig.”
7Llavors el rei d’Israel va convocar tots els ancians del país i els digué:
– Fixeu-vos quines males intencions que porta ara, aquest home. Quan m’ho va exigir, jo no li havia pas negat les meves dones, els meus fills, la meva plata i el meu or!
8Tots els ancians i el poble sencer li van dir:
– No te l’escoltis! No ho consentis!
9Llavors el rei va respondre als missatgers de Benadad:
– Digueu al rei, el meu senyor: “Faré tot allò que has exigit la primera vegada al teu servent, però això últim no puc consentir-ho.”
Els missatgers anaren a portar la resposta a Benadad. 10Benadad li va fer dir:
– Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!
11El rei d’Israel respongué:
– Digueu-li: “Qui tot just s’ha cenyit l’espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués.”#x
12Quan Benadad, que era al campament bevent amb els reis, va sentir aquesta resposta, ordenà als seus homes:
– A les armes!
I van formar en ordre de batalla per atacar la ciutat.
Derrota dels arameus
13Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d’Israel, i li digué:
– Això et fa saber el Senyor: “¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo sóc el Senyor.”
14Acab va preguntar:
– De qui es valdrà per a fer-ho?
Li respongué:
– El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte.
Acab va demanar:
– Qui ha d’entrar primer en combat?
Li respongué:
– Tu.
15Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l’exèrcit d’Israel: eren set mil. 16I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava#x al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus. 17Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir:
– Han sortit uns homes de Samaria.
18Ell va dir:
– Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.
19Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit. 20Cada un dels servidors va matar l’enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d’Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s’escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra. 21Va sortir el rei d’Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.
22Aquell profeta#x es presentà encara al rei d’Israel i li digué:
– Vinga, prepara’t de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l’any vinent#x el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.
Nova guerra dels arameus contra Israel
23Els consellers del rei dels arameus li van dir:
– El Déu dels israelites és un déu de muntanyes,#x i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells. 24Ara fes això: deposa tots els reis#x i substitueix-los per governadors. 25Mobilitza un exèrcit tan nombrós com aquell que vas perdre, carro per carro i cavall per cavall, i ataquem a la plana. De segur que nosaltres serem més forts que no pas els israelites.
Benadad va fer cas d’aquest consell i va actuar tal com li deien. 26L’any següent va mobilitzar els arameus i va pujar a Afec#x per atacar Israel. 27També els israelites es van mobilitzar, van rebre vitualles i sortiren a lluitar contra els enemics. Els israelites acampats enfront d’ells semblaven dos ramadets de cabres, mentre que els arameus cobrien la terra.#x
28Llavors aquell home de Déu#x anà a trobar el rei d’Israel i li digué:
– Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo sóc el Senyor.”
29Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè#x van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes#x a la infanteria aramea. 30Els supervivents van fugir a la ciutat d’Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s’havia refugiat a la ciutat, s’amagava a la cambra més secreta. 31Els seus consellers li van dir:
– Hem sentit a dir que els reis d’Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d’Israel.#x Qui sap si et perdonarà la vida!
32Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d’Israel i li digueren:
– El teu servent Benadad et diu: “T’ho suplico: perdona’m la vida!”
Acab va respondre:
– Viu encara? És el meu germà!#x
33Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot:
– Benadad és el teu germà!
Acab els digué:
– Aneu-lo a buscar.
Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge. 34Llavors Benadad li va dir:
– Les ciutats que el meu pare va prendre al teu,#x te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria.
Acab va respondre:
– Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat.
Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.
Un profeta critica Acab
35Un home, membre d’un grup de profetes,#x va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor:
– Fereix-me!
L’altre es va negar a ferir-lo. 36El primer li digué:
– Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que te’n vagis d’aquí et matarà un lleó.
Ell se’n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar.
37Després aquell profeta va trobar un altre home i li digué:
– Fereix-me!
L’home el va ferir i li va fer mal.
38Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S’havia dissimulat amb cendra#x la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués. 39Quan aquest passava, ell el va cridar i li digué:
– Mentre aquest servent teu es dirigia al combat, un que en venia em va confiar un presoner, dient-me: “Vigila aquest home. Si se t’escapa, respondràs de la seva vida amb la teva, o bé pagaràs tres mil peces#x de plata.” 40Però mentre aquest servent teu anava ocupat d’ací d’allà, el presoner es va fer fonedís.
El rei d’Israel li va dir:
– Tu mateix t’has donat la sentència.
41Immediatament, el profeta es va treure la cendra del front, i el rei d’Israel es va adonar que era un dels profetes.#x 42El profeta li va dir:
– Això et fa saber el Senyor: “Ja que has deixat escapar l’home que jo havia destinat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu.”
43El rei d’Israel, irritat i contrariat, se’n tornà al seu palau i va entrar a Samaria.
S'ha seleccionat:
1 Reis 20: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso