1 Reis 18:30-39

Aleshores Elies va dir a tot el poble: – Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat: va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l’altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra. Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya i digué: – Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya. Ho van fer així. Després va manar: – Torneu-hi! Ells hi van tornar. Digué encara: – Feu-ho per tercera vegada! I ho van fer per tercera vegada. L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple. Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així: – Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva. Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu. Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc. Tot el po-ble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava: – El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!