1 Reis 18:20-40

Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar: – Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res. Llavors Elies els va dir: – Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu. Tot el poble va respondre: – Hi estem d’acord! Elies va dir als profetes de Baal: – Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc. Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l’altar que els havien construït. Al migdia, Elies es burlava d’ells dient: – Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà! Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú. Aleshores Elies va dir a tot el poble: – Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat: va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l’altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra. Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya i digué: – Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya. Ho van fer així. Després va manar: – Torneu-hi! Ells hi van tornar. Digué encara: – Feu-ho per tercera vegada! I ho van fer per tercera vegada. L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple. Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així: – Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva. Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu. Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc. Tot el po-ble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava: – El Senyor és Déu! El Senyor és Déu! Elies els va ordenar: – Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un! Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.