Va fer portar al temple del Senyor les ofrenes sagrades del seu pare i també les seves pròpies: plata, or i objectes de culte.
Asà i el rei d’Israel, Baixà, estigueren en guerra tota la vida. Baixà, rei d’Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà. Llavors Asà va recollir tota la plata i tot l’or que quedaven al tresor del temple i al tresor del palau reial, ho donà a uns missatgers i els envià a Benadad, fill de Tab-Rimmon, fill d’Hezion, rei dels arameus, que residia a Damasc, per dir-li:
– Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T’envio un present de plata i or. Trenca la teva aliança amb Baixà, rei d’Israel, i així es retirarà del meu territori.
Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel: Benadad va atacar Ion, Dan, Abel-Betmaacà, tota la regió de Genesaret i encara tot el territori de Neftalí. Quan Baixà ho va saber, suspengué els treballs de fortificació de Ramà i va quedar-se a Tirsà. Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà, sense excepció, per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials el rei Asà va fortificar Gueba de Benjamí i Mispà.
La resta de la història d’Asà, totes les seves gestes, tot el que va fer i les ciutats que va fortificar, consta en la Crònica dels reis de Judà. A la seva vellesa patia dels peus.
Asà va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David, el seu avantpassat. El va succeir el seu fill Josafat.
Nadab, fill de Jeroboam, començà a ser rei d’Israel l’any segon del regnat d’Asà, rei de Judà. Va regnar dos anys a Israel.