1 Corintis 16:5-24

Vindré a Corint després de travessar Macedònia, per on ara he de passar. És possible que em quedi una temporada entre vosaltres, o fins i tot que m’hi estigui tot l’hivern, perquè m’ajudeu a continuar el meu viatge. Aquesta vegada no us vull veure solament de passada; espero quedar-me amb vosaltres un quant temps, si el Senyor ho permet. Ara, però, m’estaré a Efes fins a la Pentecosta, perquè s’ha obert una porta molt gran a la meva activitat, encara que tinc allí molts adversaris. Si arriba Timoteu, procureu que se senti acollit entre vosaltres, ja que treballa com jo en l’obra del Senyor. Que ningú no el menyspreï. Ajudeu-lo perquè torni cap a mi en pau. L’espero juntament amb els germans. He demanat amb insistència al nostre germà Apol·ló que vingui a trobar-vos juntament amb els altres germans, però no ho ha volgut de cap manera; vindrà quan se li presenti l’ocasió. Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge. Feu-ho tot amb amor. Germans, us faig encara aquesta petició: ja sabeu que Estèfanes i la seva família són les primícies d’Acaia i que s’han posat al servei del poble sant. Poseu-vos també vosaltres a disposició d’ells i de tothom qui col·labora i treballa amb ells. M’alegro que hagin vingut Estèfanes, Fortunat i Acaic; ells han suplert la vostra absència, ja que han confortat el meu esperit com havien confortat el vostre. Sapigueu apreciar aquests homes. Us saluden les esglésies de l’Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, amb tota l’església que es reuneix a casa d’ells. Us saluden tots els germans. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Aquesta salutació l’escric jo mateix, Pau. Si algú no estima el Senyor, que sigui maleït! Marana ta! Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres. Us estimo a tots en Jesucrist.