1 Corintis 15:25-49

Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. El dar-rer enemic destituït serà la mort, perquè, segons l’Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots. Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Per què fer-se batejar en lloc d’ells? I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d’exposar a perills continus? Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem! No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n’hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra! Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor. Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d’una manera; el dels animals terrestres, d’una altra; el dels ocells, d’una altra; el dels peixos, d’una altra. Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra; la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre. Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible; se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha un cos terrenal, també hi ha un cos espiritual. Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; però el darrer Adam és esperit que dóna vida. No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel.