1 Corintis 14
14
La profecia i el do de llengües
1Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia!#x 2El qui té el do de parlar en llengües,#x no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. 3En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. 4El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. 5Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu:#x és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat.
6Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament? 7Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l’una i l’altra? 8I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? 9Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l’aire! 10En el món hi ha infinitat de maneres d’expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; 11però si desconec el significat de les expressions, per al qui parla amb mi seré un estranger#x i ell serà per a mi un estranger. 12Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l’Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l’edificació de la comunitat. 13Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquè algú les sàpiga interpretar.#x 14Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment no arriba a donar fruit. 15Què he de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment; cantar amb l’esperit,#x i cantar també amb l’enteniment. 16Si beneeixes Déu només amb l’esperit, el qui no ha estat iniciat no podrà respondre «Amén»#x a la teva pregària, ja que no entén el que dius. 17Pot ben ser que hagis donat gràcies d’una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l’edificació de l’altre. 18Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres; 19però en una reunió comunitària m’estimo més dir cinc paraules que s’entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües.
20Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny.#x Sigueu-ho, si de cas, a l’hora de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. 21En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d’homes de llengües estrangeres i per boca d’estrangers, però ni així no m’escoltaran. Ho dic jo, el Senyor.#x
22Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients. 23Suposeu que tota la comunitat està reunida#x i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos? 24Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats,#x tots discerniran el seu cas, 25i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres.#x
26Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d’interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres.#x 27Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l’un darrere l’altre, i que un les interpreti. 28Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. 29Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment.#x 30Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. 31Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. 32Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes,#x 33ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.#x
Com és costum en totes les esglésies del poble sant,#x
34que les dones casades#x callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei.#x 35I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat. 36¿És que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? ¿O és que sou els únics que l’heu rebuda?#x
37Si algú es té per un profeta o per un home portat per l’Esperit, reconeixerà que això que us escric és un manament del Senyor.#x 38I si algú no ho reconeix, ell tampoc no serà reconegut.#x
39Per tot això, germans meus, anheleu el do de profecia#x i no poseu obstacles al do de parlar en llengües. 40Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.#x
S'ha seleccionat:
1 Corintis 14: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso