1 Corintis 13

13
1Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. 2Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement,#x si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes,#x però no estimés, no seria res. 3Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria,#x però no estimés, de res no em serviria.
4L’amor#x és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5no és groller ni interessat,#x no s’irrita ni es venja; 6no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. 7Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.#x
8L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats.#x 10Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 11Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants.#x 12Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar;#x després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 13Ara, doncs, es mantenen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres;#x però l’amor és el més gran.#x

S'ha seleccionat:

1 Corintis 13: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió