1 Corintis 12
12
Els dons de l’Esperit
1Pel que fa als dons de l’Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. 2Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra.#x 3Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant.#x
4Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. 5Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots.#x 8Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit;#x 9un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit; 10un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits;#x un altre, el do de parlar en llengües;#x un altre, el do d’interpretar-les. 11Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit,#x que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.#x
Un sol cos amb molts membres
12El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.#x 13Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures,#x hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.#x
14Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. 15Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 16I si l’orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 17Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? 18Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. 19Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? 20Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. 21L’ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» 22Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; 23els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, 24cosa que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, 25perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. 26Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell.
27Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n’és un membre.#x 28En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües.#x 29¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? 30¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar?
31Anheleu, però, els dons més grans!#x
El camí més excel·lent de l’amor#x
I ara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.
S'ha seleccionat:
1 Corintis 12: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso