1 Cròniques 29:10-18

Llavors David va beneir el Senyor en presència de tota l’assemblea. Digué: – Sigues beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre. Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l’esplendor i la majestat: és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, t’aixeques per damunt dels sobirans. Reparteixes la riquesa i la glòria, domines sobre tot el món. Està a les teves mans donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la. Per això, Déu nostre, t’enaltim i lloem el teu nom gloriós. Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat. Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. Senyor, Déu nostre, aquesta multitud de coses que hem preparat per a edificar un temple en honor del teu nom, ha vingut de tu i tot és teu. Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot això, i ara veig amb goig la generositat amb què el teu poble reunit aquí t’ofereix voluntàriament els seus dons. Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu.