1 Cròniques 29:1-9

Després el rei David va dir a tota l’assemblea: – El meu fill Salomó, l’únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l’empresa és grandiosa, perquè aquest edifici reial no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu. Per això he posat el meu esforç a preparar per al casal del meu Déu la quantitat necessària d’or, de plata, de bronze, de ferro i de fusta per a tot el que s’ha de fer d’or, de plata, de bronze, de ferro o de fusta. He preparat també pedres d’ònix i altres per a encastar, pedra negra o vinçada, tota mena de pedres precioses i grans blocs d’alabastre. Encara, portat per l’amor al temple del meu Déu, a més de tot el que ja he preparat per a aquest sant casal, tinc un tresor d’or i de plata que destino a aquest temple. Faig donació de cent tones d’or d’Ofir i de dues-centes quaranta de plata fina, per a revestir les parets interiors dels edificis, per als diversos objectes d’or o de plata i per a tota mena de treballs d’orfebreria. ¿Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor? Llavors els caps de llinatge, els caps de les tribus d’Israel, els responsables de mil i de cent homes, i els caps de l’administració reial, van fer ofrenes voluntàries: per a l’obra del temple de Déu van donar cent cinquanta tones i deu mil monedes d’or, tres-centes cinquanta tones de plata, sis-centes tones de bronze i tres mil quatre-centes tones de ferro. Els qui tenien pedres precioses, les feien a mans de Jehiel, descendent de Guerxon, per al tresor del temple del Senyor. El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.