Hiram, rei de Tir, va enviar una ambaixada a David amb fusta de cedre, mestres d’obres i fusters, per tal d’edificar-li un palau. Llavors David va comprendre que el Senyor l’havia consolidat com a rei d’Israel i havia enaltit molt amunt el seu reialme per amor d’Israel, el seu poble.
David va prendre més esposes a Jerusalem i va tenir més fills i filles. Els noms dels fills que tingué a Jerusalem són aquests: Xammua, Xobab, Natan, Salomó, Ibhar, Elixua, Elpèlet, Nógah, Nèfeg, Jafia, Elixamà, Baalia-dà i Elifèlet.
Quan els filisteus sentiren a dir que David havia estat ungit rei de tot Israel, van pujar tots junts a atacar-lo. David ho va saber i els va sortir al pas. Els filisteus arribaren i es van desplegar per la vall dels Rafaïtes. Llavors David va consultar Déu:
– ¿Pujo contra els filisteus, i tu els faràs caure a les meves mans?
El Senyor li va respondre:
– Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans.
Van pujar, doncs, a Baal-Perassim, i allà els va derrotar. Aleshores digué:
– Déu s’ha servit de mi per a obrir una bretxa entre els meus enemics, com una bretxa oberta per un aiguat.
Per això van donar a aquell lloc el nom de Baal-Perassim (que vol dir «amo de bretxes»). Els filisteus abandonaren allí les estàtues dels seus déus, i David va ordenar que les cremessin.
Novament van pujar els filisteus i es desplegaren per la vall. David tornà a consultar Déu, i ell li va respondre:
– No els persegueixis. Separa’t d’ells i ataca’ls des del terme de Becaïm. Quan sentis un soroll de passes als cims de Becaïm, llança’t a l’atac; serà senyal que Déu haurà sortit al teu davant per derrotar els filisteus.
David va fer tal com Déu li havia ordenat i anà derrotant l’exèrcit filisteu des de Gabaon fins a Guèzer. La fama de David es va estendre per tots els països i el Senyor va fer que totes les nacions el temessin.