RUT 3:1-18

Noemí digué a la seva nora: “Filla meva, ¿no em pertoca buscar-te un lloc estable perquè siguis feliç? Ara bé, aquell Booz, amo de les cria-des amb les quals has estat, ¿no és parent nostre? Mira, aquest vespre ell venta a l’era de l’ordi. Renta’t, doncs, perfuma’t, cobreix-te amb el mantell i baixa a l’era, però no deixis que ell et vegi abans no hagi acabat de menjar i beure. Després, quan ell vagi a jeure, fixa’t bé en el lloc on dorm; després hi vas, li destapes els peus i t’hi ajeus. Ell ja t’indicarà el que has de fer.” Ella li digué: “Faré tal com dius.” Va baixar a l’era i va fer tot el que la seva sogra li havia dit. Booz va menjar, va beure i, amb el cor satisfet, va anar a jeure al costat de la pila de gra. Llavors ella s’hi va acostar a poc a poc, li va destapar els peus i s’hi ajagué. Cap a mitjanit, l’home va sentir un calfred, es va tombar i veié una dona ajaguda als seus peus, i exclamà: “Qui ets tu?” Ella respon-gué: “Sóc Rut, la teva serventa. Estén damunt la teva servidora la vora del teu mantell, perquè tu ets el meu rescata-dor.” Ell li digué: “Beneïda siguis del Senyor, filla meva. Aquest darrer acte de pietat filial és millor que el primer, perquè no vas darrere de cap jove, ni pobre ni ric. Per tant, filla meva, no et preocupis, que tot el que em dius jo ho faré amb tu, perquè tota l’assemblea del meu poble sap prou bé que tu ets una dona virtuosa. Ara bé, tot i que és cert que sóc un rescatador teu, encara n‘hi ha un altre de parentiu més pròxim que jo. Reposa tranquil·la aquesta nit, i si demà ell et vol rescatar, millor que mi-llor, que et rescati ell; però si no et vol rescatar, pel Senyor Etern que llavors et rescataré jo. Ara descansa fins al matí.” Ella va jeure als seus peus fins que va ser de dia, després es va llevar quan encara ningú no podia ser reconegut, perquè ell havia dit: “Que ningú no sàpiga que una dona ha vingut a l’era.” I li digué: “Acosta el mantell que dus a sobre i estén-lo.” Ella el va estendre i ell l’hi va omplir de sis mesures d’ordi. Les hi carregà al damunt i va marxar al poble. Quan ella va arribar a casa de la seva sogra, aquesta li va preguntar: “Com t’ha anat, filla meva?” Rut li va explicar tot el que aquell home havia fet per ella. I afegí: “M’ha donat aquestes sis mesures d’ordi, i m’ha dit: No tornis a casa la teva sogra amb les mans buides.” Noemí digué: “Estigues tranquil·la, filla meva, fins que sàpigues com anirà la cosa, perquè aquest home no des-cansarà fins que no acabi l’afer avui mateix.”