ROMANS 8:1-39

Ara ja no queda cap condemnació per als qui estan en Crist Jesús, perquè la llei de l’Esperit, que dóna vida en Crist Jesús, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. Ja que allò que era impossible a la Llei, per causa de la feblesa carnal, Déu ho ha realitzat enviant el seu propi Fill amb una humanitat semblant a la dels pecadors, i per causa del pecat ha sen-tenciat el pecat que hi ha en l’home per tal que la justícia de la Llei s’acompleixi en nosaltres, que no ens com-portem d’una manera carnal, sinó que som guiats per l’Esperit. Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals. Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau. Atès que els impulsos de la carn obli-guen a enemistar-se amb Déu, ja que no se sotmeten a la Llei de Déu, ni tan sols ho poden fer, i els qui viuen subjectes a la carn no poden plaure a Déu. Vosaltres, en canvi, no esteu pas sub-jectes a la carn, sinó a l’Esperit, vist que l’Esperit de Déu habita en vosaltres, ja que si algú no té l’Esperit del Crist, aquest no és pas d’ell. Però si Crist és en vosaltres, encara que el cos és mort per causa del pecat, l’Esperit es viu per causa de la justícia. I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també el vostre ésser mortal per mitjà del seu Esperit, que habita en vosaltres. Així, doncs, germans, estem endeu-tats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions. Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare! El mateix Esperit s’uneix al nostre esperit per assegurar-nos que som fills de Déu. I, si som fills, també som hereus; hereus sí, de Déu, i cohereus amb Crist, ja que si compartim els seus sofriments també compartirem la seva glòria. Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres. De fet, la creació entera anhela im-pacient la revelació dels fills de Déu. Tota la creació ha estat sotmesa al fracàs, no de bon grat, sinó per dispo-sició d’aquell qui la va subjugar, mantenint, però, l’esperança que un dia serà també alliberada la creació, de l’esclavatge de la corrupció per a participar en la llibertat gloriosa dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tota la creació gemega i pateix dolors de part. I això no és tot: també nosaltres, que tenim les primícies de l’Esperit, geme-guem interiorment tot esperant amb ànsia l’afillament, que és el rescat del nostre cos, ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara? En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per espe-rar. Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles; i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats. Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit. Perquè els qui prèviament ha cone-gut, d’antuvi els ha destinat igualment a esdevenir una rèplica de la imatge del seu Fill, de manera que ell sigui el pri-mogènit entre molts germans. I aquells qui per endavant ha desti-nat, també els ha cridat; aquests que ha cridat, també els ha justificat; i aquests que ha justificat, també els ha glorificat. Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra? Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell? Qui podrà acusar els escollits de Déu? Déu és el qui justifica. Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre. Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa? Tal com diu l’Escriptura: “Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança.” Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat. Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders, ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.