Sabem, certament, que la Llei és es-piritual, però jo sóc terrenal i venut com esclau sota el pecat.
De fet, allò que faig no ho entenc, ja que no faig allò que vull, sinó que faig allò que detesto.
Quan actuo com no voldria reconec que la Llei és correcta.
Per tant, ja no sóc jo qui ho duu a terme, sinó el pecat que hi ha en mi.
Sé per experiència que el bé no ha-bita en mi, és a dir, en la meva condició humana, perquè, estant al meu abast el voler actuar correctament, se’m fa im-possible de dur-ho a terme,
atès que no faig el bé que vull, sinó que faig el mal que no vull.
Si faig allò que no vull, ja no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita en mi.
De manera que trobo aquesta regla constant: ni que vulgui obrar correctament, no tinc a l’abast més que el mal.
De fet, atenent l’home interior, sento atracció per la Llei de Déu,
però veig en mi, en el meu cos, una llei diferent que fa la contra a les regles de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que porto dintre meu.
Pobre de mi! Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort?
Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre! En resum, doncs, jo mateix, per un costat serveixo la Llei de Déu amb la raó, però per l’altre serveixo la llei del pecat amb la carn.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
