ROMANS 2:6-29

ROMANS 2:6-29 BEC

que pagarà cadascú segons les seves obres: la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat; en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació. Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en primer lloc, però després també el no jueu; en canvi, tindran glòria, honor i pau tots els qui practiquen el bé, el jueu en primer lloc, però després el no jueu. Perquè Déu no fa accepció de persones. Tots els qui van pecar sense conèixer la Llei, també sense intervenció de la Llei es perdran; i tots els qui van pecar coneixent la Llei, segons la Llei seran jutjats. Perquè no són pas considerats justos davant Déu els qui escolten la Llei, sinó que ho són aquells qui la compleixen. De fet, quan els pagans que no co-neixen la Llei compleixen per instint natural els principis de la Llei, ells, tot i mancats de Llei, esdevenen una llei per a si mateixos. Amb això demostren que duen els principis de la Llei gravats en el cor, conjuntament confirmat per la pròpia consciència i la reflexió, que mútuament els acusen o els defensen. Així serà el dia que Déu jutjarà per Jesucrist, segons l’evangeli que anun-cio, les obres ocultes dels homes. Potser tu ostentes el títol de jueu, confies en la Llei i et glories en Déu; coneixes la seva voluntat, saps dis-cernir el que és millor, sota la instrucció de la Llei; estàs convençut de ser guia de cecs, llum dels qui van a les fosques, instructor d’ignorants i mestre d’im-madurs, pel fet de tenir la fórmula del saber i la veritat compilades en la Llei. Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes? Tu que dius que no es cometi adul-teri, comets adulteri? Tu que detestes els ídols, t’aprofites dels temples? Tu que et glories en la Llei, desho-nores Déu violant la Llei? Perquè per culpa vostra els altres pobles maleeixen el nom de Déu, tal com diu l’Escriptura. Certament, la circumcisió té valor, si observes la Llei; però si transgredeixes la Llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió. Si, doncs, un incircumcís compleix els preceptes de la Llei, ¿no serà tinguda la seva incircumcisió com a circumcisió? Així, el qui és físicament incircum-cís, però observa la Llei, et judicarà a tu que, tenint el codi i la circumcisió, ets transgressor de la Llei. Perquè ser jueu no consisteix pas en la forma externa, ni és circumcisió la que es veu exteriorment, a la carn, sinó que és jueu el qui ho és inte-riorment, i la circumcisió és la del cor, obra de l’esperit i no de la lletra. Aquest sí que té l’aprovació de Déu i no pas la dels homes.