ROMANS 10:1-11

Germans, l’anhel del meu cor i la meva súplica a Déu per ell és que se salvin. Jo puc assegurar en honor seu que tenen passió per Déu, però una passió mal entesa, perquè desconeixen la justícia que ve de Déu, i procurant agençar-se la prò-pia, no s’han sotmès a la justícia que ve de Déu. Ja que la fi de la Llei és el Crist, a fi que pugui ser justificat tothom qui cregui. En efecte, referent a la justícia que ve de la Llei, Moisès ens va dir: “L’home que la compleixi hi trobarà la vida.” En canvi, la justícia que ve per la fe s’expressa així: “No et preguntis dintre teu: Qui podrà pujar al cel?”, que és tant com voler fer baixar el Crist. O bé: “Qui davallarà a l’abisme?”, que és tant com voler fer ressorgir el Crist de la mort. Què més diu? “Tens la paraula al teu costat, la tens als llavis i la tens al cor”, i es refereix a la paraula de la fe que prediquem: Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs. Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació. L’Escriptura diu taxativament: “Tot-hom qui creu en ell no s’haurà d’aver-gonyir.”