APOCALIPSI 6:9-17

I quan va obrir el cinquè segell, vaig veure al peu de l’altar les ànimes dels qui havien estat assassinats per causa de la Paraula de Déu i pel testimoniatge que mantenien. I cridaven amb veu forta: “Quant de temps trigaràs, Senyor, sant i veraç, a fer justícia i a vindicar la nostra sang dels habitants de la terra?” Aleshores van donar a cadascun una vestidura blanca i els van dir que espe-ressin una mica més encara, fins que fos completat el nombre dels seus companys de servei i germans que han de ser morts com ells. I quan va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrè-mol, el sol s’enfosquí com un sac negre, i la lluna va agafar tota ella color de sang. Les estrelles del cel van caure a terra, com cauen els fruits d’una figuera sac-sejada per la ventada; el cel va desaparèixer com un pergamí que s’enrotlla, i totes les munta-nyes i les illes es van desplaçar del seu lloc. Els reis de la terra, els magnats, els tribuns, els rics, els valents i tothom, esclaus i lliures, es van amagar a les coves i entre les roques de les mun-tanyes, tot cridant a les muntanyes i a les roques: “Caigueu damunt nostre i ama-gueu-nos de la mirada d’aquell qui ocu-pa el setial i de la ira de l’Anyell, perquè ja ha arribat el gran dia de la seva ira, i qui el podrà resistir?”