APOCALIPSI 3:3-20

Recorda allò que vas escoltar i vas acceptar, segueix-ho i penedeix-te, perquè si no vigiles vindré com un lladre, sense que sàpigues a quina hora et sor-prendré. Però tens a Sardis uns pocs noms que no s’han embrutat la roba; aquests ca-minaran amb mi amb vestits blancs, perquè s’ho mereixen. El qui triomfi serà revestit amb vestidures blanques, i no li esborraré el nom del llibre de la vida, sinó que proclama-ré el seu nom davant del meu Pare i dels seus àngels. Qui tingui orelles que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Escriu a l’àngel de l’església de Filadèlfia: Això diu el Sant, el Veraç, el qui té la clau de David, aquell qui, quan obre, ningú no pot tancar, i quan tanca, ningú no pot obrir: Conec les teves obres; davant teu he deixat una porta oberta que ningú no és capaç de tancar, perquè, malgrat que no ets molt fort, has guardat la meva paraula i no has negat el meu nom. Mira, et lliuro alguns de la sinagoga de Satanàs, els qui es fan dir jueus, però menteixen, perquè no ho són; aquests els faré venir a prosternar-se als teus peus, i que reconeguin que jo t’he estimat. Ja que has guardat la meva exhor-tació a la constància, també jo et guar-daré a l’hora de la prova que és a punt de venir sobre tot el món, per posar a prova els habitants de la terra. Vinc de seguida. Mantén fidelment allò que tens perquè ningú no et prengui la corona. El qui triomfi el faré columna del santuari del meu Déu, i ja no sortirà fora mai més. Gravaré damunt seu el nom del meu Déu i el de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que ha de baixar del cel, on és el meu Déu, i el meu nom nou. Qui tingui orelles que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Escriu a l’àngel de l’església de Lao-dicea: Això diu l’Amén, el testimoni fidel i veraç, el principi de la creació de Déu: Conec les teves obres, i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent. Per això, perquè ets tebi, i no ets ni fred ni calent, et vomitaré de la meva boca. Tu dius: Sóc ric, estic ben proveït i no em falta res, però no t’adones que tu ets el més desventurat i miserable, po-bre, cec i nu. T’aconsello que em compris or pu-rificat al foc per enriquir-te, i vestits blancs per poder-te cobrir, que no es vegi la teva vergonyosa nuesa; i col·liri per a untar-te els ulls, perquè hi vegis. Jo, tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo. Sigues, doncs, fervent i penedeix-te. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, en-traré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi.