APOCALIPSI 1:1-18

Revelació de Jesucrist, que Déu li va confiar perquè fes saber als seus servidors les coses que han d’esde-venir aviat, i que ell va comunicar per mitjà del seu àngel al seu servent Joan. Aquest ha donat testimoniatge de tot el que ha vist, ratificat per la paraula de Déu i el testimoniatge de Jesucrist. Feliç el qui llegeix aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i guarden tot el que hi ha escrit, perquè el moment de complir-se és a prop. Joan a les set esglésies que hi ha a l’Àsia: gràcia i pau a vosaltres, de part del qui és, el qui era i el qui ve, i de part dels set esperits que són davant del seu setial, i de part de Jesucrist, el testimoni fidedigne, el primer retornat de la mort i el sobirà dels reis de la terra. Al qui ens estima i amb la seva sang ens ha alliberat dels nostres pecats i ens ha fet esdevenir una casa reial i un sacerdoci al servei de Déu, el seu Pare. A ell sigui la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins i tot els qui el van traspassar, i, per causa d’ell, totes les races de la terra s’afligiran. Sí! Amén! Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Totpoderós. Jo, Joan, germà vostre i coparticipant en la tribulació, el reialme i la perse-verança per Jesús, vaig anar a raure a l’illa anomenada Patmos, per causa de la paraula de Déu i el testimoniatge de Jesús. El dia del Senyor vaig ser arrabassat per l’Esperit i vaig sentir al meu darrere una veu forta, com el so d’una trompeta, que deia: “Això que veus, escriu-ho en un rotlle i envia-ho a les set esglésies: a Efes, a Esmirna, a Pèrgam, a Tiatira, a Sardis, a Filadèlfia i a Laodicea.” Vaig girar-me per veure d’on venia la veu que em parlava, i, només girar-me, vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, cobert amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb una faixa d’or. Els cabells del seu cap eren blancs com la llana blanca, com la neu; els seus ulls, com una flama de foc; els seus peus, com el metall incan-descent en la fornal; i la seva veu, com el bramul de grans onades. Tenia a la mà dreta set estrelles, i de la boca li sortia una espasa afilada de dos talls; el seu rostre era com el sol quan brilla amb tot el seu esclat. En veure’l, vaig caure als seus peus com mort, però ell em va posar al damunt la seva mà dreta i em digué: “No tinguis por, jo sóc el primer i el darrer, i el qui viu; era mort, però adona’t que ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu domini.