SALMS 139:3-16

Observes bé si camino o si m’aturo, i tota la meva conducta t’és ben palesa. Encara no tinc als llavis la paraula que tu, Senyor, ja l’has entesa. Per tots costats em tens ben estret, i has posat sobre mi la teva mà. Tan admirable coneixement em sobrepassa, és tan sublim que no el puc entendre. On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència? Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà. Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar, també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria. Si pensés, potser, amagar-me en la foscor, i que es tornés nit la llum que m’en-volta, tampoc la foscor no m’ocultaria de tu, i la nit et seria tan clara com el dia: foscor i claror són iguals per a tu! Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare. Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé! No t’era pas desconegut el meu cos mentre era format en el misteri, entreteixit en pregons subterranis. Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.

Plans de lectura i devocionals gratuïts relacionats amb SALMS 139:3-16