PROVERBIS 16:17-33

El camí dels rectes és apartar-se del mal; qui vigila com el fa guarda la seva vida. La supèrbia és preludi de ruïna; l’esperit altiu, precursor de caiguda. Més val ser d’esperit submís entre els humils que no pas compartir botí amb els superbs. Qui escolta la paraula troba benau-rança, i qui confia en el Senyor serà feliç. L’home de cor savi és tingut per intel·ligent; la dolcesa de llavis fa potent el saber. Qui té intel·ligència té una font de vida; la beneiteria és el càstig dels necis. El cor del savi fa prudent la seva boca i augmenta la persuasió del seus llavis. Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos. Hi ha camins que a l’home li semblen rectes, però que acaben sent vies de mort. La gana del jornaler el fa llaurar, perquè la seva boca l’empeny. L’home malvat excava dolenteria, i a flor de llavis porta un foc abrusador. L’home pervers fomenta discòr-dies, i el xafarder fa enemistar els amics. L’home violent enreda l’amic i el fa anar pel camí que no és bo. Qui mira de reüll maquina intrigues, i qui es mossega el llavi ha comès malifetes. Els cabells blancs són una corona d’honor que es troba pel camí de l’honra-desa. Més val un home sofert que un heroi, i saber dominar-se que ser un con-queridor. La sort es penja al pit, però la decisió ve del Senyor.

Plans de lectura i devocionals gratuïts relacionats amb PROVERBIS 16:17-33