PROVERBIS 12:15-28

Al neci li sembla prou dret el camí que segueix, però és savi qui escolta els consells. El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge. Qui diu la veritat proclama justícia; el fals testimoni, l’engany. Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és me-decina. El llavi verídic es manté per sempre; la llengua mentidera, només un instant. L’engany es cova al cor dels qui tramen el mal; els qui aconsellen la pau són plens d’alegria. Sobre el just no caurà la dissort; al descregut tot li anirà malament. El Senyor detesta els llavis men-tiders, però s’agrada dels de bon compor-tament. L’home prudent amaga el que sap, però el cor de l’estult pregona ni-ciesa. La mà diligent dominarà; la indolent es farà tributària. L’angúnia al cor deprimeix l’home, però una paraula escaient l’anima. El just és capdavanter del proïsme; el camí dels dolents els extravia. L’indolent no arribarà mai a rostir la caça; la diligència és la millor fortuna de l’home. A la senda de la justícia hi ha la vida, però el camí tortuós porta a la mort.