PROVERBIS 10:1-16

Proverbis de Salomó. Un fill savi és l’alegria del pare, però un de neci és l’aflicció de la mare. Els tresors mal adquirits no fan profit; la justícia allibera de la mort. El Senyor no permet que el just passi gana, però reté l’avidesa dels malvats. La mà indolent provoca la pobresa, la mà dels diligents enriqueix. Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat, qui dorm durant la sega és un fill indigne. Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència ofegarà els mal-vats. La memòria de l’honest serà be-neïda, el nom dels dolents es perdrà. El de cor sensat accepta els preceptes, però el que parla sense solta su-cumbeix. Qui segueix el camí dret va segur, qui va fent tortes serà atrapat. Qui mira de reüll causarà disgustos, i el qui xerra sense mida caurà. La boca del just és font de vida, la dels dolents amaga violències. L’odi provoca baralles, l’amor cobreix totes les faltes. Als llavis de l’intel·ligent s’hi troba saviesa; a l’esquena del qui no té seny, un bastó. Els savis atresoren coneixement; la boca de l’insensat és ruïna se-gura. La fortuna del ric és la seva fortalesa; la indigència dels pobres, la seva debilitat. El guany del just serveix per a la vida; la renda del dolent, per al pecat.