Per tant, germans meus estimats i enyorats, alegria i corona meva, manteniu-vos així ferms en el Senyor, estimats meus.
Prego a Evòdia i demano a Síntique que s’avinguin en el Senyor.
Sí, també a tu et demano, fidel company, que tinguis cura d’aquelles que van lluitar amb mi en l’Evangeli, junt amb Climent i els altres col·laboradors meus, els noms dels quals són al llibre de la vida.
Estigueu contents en el Senyor sempre; ho repeteixo, estigueu contents.
Que la vostra cordialitat sigui ben pa-lesa per a tothom. El Senyor és a prop,
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
I el que heu après i heu rebut, i sentit, i vist en mi, poseu-ho en pràctica, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
He tingut una gran satisfacció en el Senyor que ara, per fi, hàgiu revifat el vostre interès per mi; perquè, si bé el sentíeu, mancava l’ocasió.
No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinc
i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt.
Tot ho puc en aquell qui em dóna forces.