FILIPENCS 3:1-14

Per tant, germans meus, alegreu-vos en el Senyor. A mi no em sap greu repetir-vos les mateixes coses, i, a vosaltres, us dóna seguretat. Vigileu els gossos, aneu amb compte amb els mals obrers, fugiu de la mutilació, que som nosaltres els circumcidats de debò: els qui tributem el culte en l’Esperit de Déu i ens gloriem en Crist Jesús, i no posem la confiança en castes humanes, encara que jo, fins i tot de la meva nissaga puc enorgullir-me. Si algú pensa que pot refiar-se dels títols humans, doncs jo encara més: circumcidat als vuit dies de néixer, de la raça d’Israel, de la tribu de Benjamí, hebreu fill d’hebreus, i pel que fa a la Llei, fariseu; quant al zel, perseguidor de l’Es-glésia; i davant la rectitud que la Llei exigeix, irreprensible. Però, tot el que per a mi era un guany ho he considerat una pèrdua per causa de Crist. Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist i unir-me a ell, no pas per la meva justícia adquirida per la Llei, sinó en virtut de la fe en Crist, la justícia que Déu concedeix basada en la fe. Així el podré conèixer, a ell i a la potència de la seva resurrecció, i com-partir els seus sofriments configurant en mi la seva mort, amb l’esperança d’arribar a la re-surrecció d’entre els morts. No dic que ja hagi assolit el premi o que ja hagi arribat al terme, però se-gueixo corrent a veure si el puc abastar, ja que Crist Jesús m’ha abastat a mi. Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant, a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.