Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús:
Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable,
sinó que ell mateix es va fer no-res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà,
s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu.
Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls,
i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Per tant, estimats meus, així com sempre m’heu fet cas, i no pas exclusi-vament quan era amb vosaltres, amb molta més raó escolteu-me ara que sóc lluny: continueu elaborant la vostra salvació amb respecte i temor,
perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència.