FILIPENCS 1:21-30

Perquè Crist és la raó de la meva vida, i la mort, per tant, em resulta un guany. Però, si la meva vida en aquest món encara és de profit a l’obra, de debò que no sé què escollir. Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot, però, per altra banda, vosaltres ne-cessiteu que la meva vida temporal continuï. Convençut d’aquest darrer punt, intueixo que encara no partiré: em quedaré entre vosaltres per a profit i alegria de la vostra fe. Així, quan torni a veure-us, tindreu motius de gloriar-vos de mi en Crist Jesús. Només demano que us porteu com és digne de l’evangeli de Crist. De manera que, tant si vinc a veure-us com si de lluny estant tinc notícies de vosaltres, pugui constatar que esteu ferms en un mateix esperit, que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, i que no us intimiden gens els adver-saris. Això serà per a ells un signe clar de destrucció; en canvi, per a vosaltres ho serà de victòria, i això és obra de Déu. Perquè a vosaltres se us ha concedit el privilegi d’estar per Crist, no solament de creure en ell, sinó de patir també per ell, suportant aquella mateixa lluita que em vau veure sostenir i que ara, tal com us han dit, segueixo sostenint.