FILEMÓ 1:8-21

Per això, encara que jo em sento amb prou franquesa per a manar-te en Crist el que convingui, més aviat t’ho prego per amor. Essent com sóc, Pau, un vell, i ara, a més, presoner de Crist Jesús, intercedeixo pel meu fill Onèsim, que he engendrat estant a la presó, el qual en altre temps t’era inútil, però que ara pot ser-nos útil a tu i a mi. Ara te’l restitueixo, a ell, que és com les meves entranyes. Jo el volia retenir amb mi perquè em servís en lloc teu, mentre sóc a la presó per causa de l’evangeli, però sense el teu consentiment no he volgut fer res, per tal que aquest favor teu no fos com per força, sinó de bon grat. Qui sap si ell fou separat de tu per un cert temps amb el propòsit que el recobressis per sempre més, i no ja com a esclau, sinó, en lloc d’esclau, com a germà molt estimat; i si per a mi ho és moltíssim, quant més ho ha d’ésser per a tu, tant si és humanament com si és en el Senyor. Si, doncs, em consideres company teu, acull-lo com a mi mateix; i si t’ha causat algun perjudici, o et deu res, posa-ho al meu compte. Jo, Pau, t’ho firmo de pròpia mà: jo t’ho pagaré. Per no dir-te que fins tu mateix et deus a mi. Sí, germà, que també tu em puguis ser útil en el Senyor; conforta’m el cor en el Crist. T’escric plenament confiat en la teva predisposició, convençut que faràs en-cara més del que et demano.