NOMBRES 9:1-14

El Senyor va parlar a Moisès, al desert del Sinaí, el primer mes del segon any d’haver sortit de la terra d’Egipte, i li digué: ”Que els fills d’Israel celebrin la Pas-qua al temps que correspon. La celebraran el dia catorze d’aquest mes, al capvespre, al temps indicat i d’acord amb tots els seus reglaments; la celebrareu seguint totes les prescripcions.” Moisès va donar l’ordre als fills d’Israel perquè celebressin la Pasqua, i ells la van celebrar el primer mes, el dia catorze del mes, al capvespre, al desert del Sinaí. Els fills d’Israel ho van fer tot tal com el Senyor ho havia manat a Moisès. Succeí que hi havia uns homes que estaven impurs a causa d’un cadàver humà i no podien celebrar la Pasqua aquell dia. Per això van anar a trobar Moisès i Aaron el mateix dia, i aquells homes van dir: “Estem con-taminats per un cadàver humà. Per què hem de ser exclosos de presentar l’ofre-na del Senyor juntament amb els fills d’Israel, al seu temps indicat?” Moisès els va contestar: “Espereu que sàpiga el que indicarà el Senyor referent a vosaltres.” I el Senyor va parlar a Moisès, i li digué: “Parla així als fills d’Israel: Qualse-vol de vosaltres o dels vostres descendents que s’hagi contaminat a causa d’un cadàver, o bé que es trobi lluny, de viatge, tot i així haurà de celebrar la Pasqua al Senyor. El dia catorze del mes segon, al cap-vespre, la celebraran; amb pans àzims i herbes amargues la menjaran. No en deixaran gens per a l’endemà, ni li trencaran cap os; l’han de celebrar seguint tot el reglament de la Pasqua. Però l’home que estigui net, i no vagi de camí, si deixa de celebrar la Pasqua, aquella persona serà extirpada d’entre el seu poble, perquè no ha presentat l’ofrena del Senyor al seu temps. Aquella persona carregarà amb el seu pecat. I si un foraster que resideix entre vosaltres vol celebrar la Pasqua del Senyor, l’haurà de celebrar seguint el reglament de la Pasqua i segons la seva prescripció. Tindreu un únic reglament, tant pel que fa al foraster com pel que fa als de la vostra nació.”