NEHEMIES 4:1-5

Quan Sanbal·lat va saber que nos-altres refèiem la muralla, es va en-furismar, i, ple de ràbia, va començar a burlar-se dels jueus. I va parlar davant dels seus germans i de les tropes de Samaria, dient-los: “Què fan aquests miserables jueus? ¿Els hem de deixar fer? ¿Intentaran de fer sacrificis? ¿Ho enllestiran en un sol dia? ¿Faran ressorgir del munt de runes les pedres que van ser cremades?” I Tobià, l’ammonita, que era al seu costat, digué: “Pel que fa a la muralla de pedra que van construint, només que s’hi enfili una guineu la farà caure.” “Escolta, Senyor, Déu nostre, de quina manera som menyspreats, i retorna els seus insults sobre el seu cap; i lliura’ls al menyspreu en un país d’esclavatge. No cobreixis el seu pecat ni esborris de la teva memòria la seva iniquitat, perquè han ultratjat els constructors.”