NEHEMIES 12:27-43

Per a la dedicació de la muralla de Jerusalem, van ser convocats els levites de tot arreu per venir a Jerusalem a celebrar la dedicació amb alegria i càn-tics d’acció de gràcies, al so de címbals, salteris i arpes. I van ser reunides les agrupacions de cantors del districte, tant de les rodalies de Jerusalem com de les viles dels ne-tofatites, i de Betaguilgal i dels camps de Gueba i Azmàvet, perquè els cantors s’ha-vien edificat vilatges per les rodalies de Jerusalem. Llavors els sacerdots i els levites es van purificar, i després van purificar el poble, les portes i la muralla. Aleshores vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L’un es va dirigir, seguint el pas de ronda de la mu-ralla, cap a la dreta, a la porta del Femer. Darrere d’ells hi anava Oixaià, amb la meitat dels principals de Judà, i Azarià, Ezrà, Meixul·lam, Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià, amb alguns dels fills dels sacerdots, amb trompetes i Zecarià, fill de Jonatan, fill de Xemaià, fill de Matanià, fill de Micà, fill de Zacur, fill d’Assaf, i els seus germans Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música de David, home de Déu. I davant d’ells hi anava Esdres, l’escriba. A l’altura de la porta de la Font van pujar de dret per les escales de la ciutat de David, pel pas de la ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l’orient. El segon cor dels que entonaven accions de gràcies van sortir en direcció oposada, i jo darrere seu amb l’altra meitat del poble, per dalt de la muralla, des de la torre dels Forns fins a la muralla Ampla, i després per damunt de la torre d’Efraïm, de la porta Vella, de la porta dels Peixos, de la torre d’Hananel i de la torre del Centenar, fins a la porta de les Ovelles, i es van aturar a la porta de la Presó. Després, els dos cors que entonaven accions de gràcies es van formar al tem-ple de Déu. També jo i la segona meitat dels magistrats que anaven amb mi, i els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes; i Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Ézer. Llavors els cantors van començar a cantar sota la direcció d’Izrahià. I aquell dia es van oferir grans sa-crificis i tothom es va alegrar, perquè Déu els havia concedit un gran goig; fins i tot les dones i els nens van par-ticipar del goig. La gatzara de Jerusalem se sentia de lluny.