NEHEMIES 1:1-9

Història de Nehemies, fill d’Hacalià. El mes de quislev, de l’any vint d’Artaxerxes, em trobava jo a la ciutadella de Susa i va arribar Hananí, un dels meus germans, acompanyat d’uns homes de Ju-dà. Jo els vaig preguntar sobre Jerusalem i els jueus que s’havien salvat de la deportació, i ells em van dir: “La resta que s’ha salvat de la deportació, allà a la provín-cia, es troben en gran misèria i oprobi; i la muralla de Jerusalem ha estat des-trossada, i les seves portes, cremades.” Quan vaig sentir aquestes paraules, em vaig asseure plorant; i vaig fer dol uns quants dies, dejunant i pregant da-vant el Déu del cel. I vaig dir: “Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la misericòrdia envers els qui t’estimen i observen els seus manaments, et prego que tinguis l’orella atenta i els ulls oberts per atendre la pregària que jo, servent teu, ara faig a la teva presèn-cia, nit i dia, pels fills d’Israel, els teus servents. Confesso els pecats que nosaltres, els fills d’Israel, hem comès contra tu, perquè tant jo com la casa del meu pare t’hem faltat. Ens hem comportat perversament amb tu, no hem guardat els manaments, ni els estatuts, ni les lleis que vas prescriu-re a Moisès, el teu servent. Però et prego que recordis la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: ‘Si vosaltres sou infidels, jo us dispersaré entre les nacions; però si us convertiu a mi i guardeu els meus manaments i els poseu en pràcti-ca, encara que els teus desterrats esti-guin als extrems del cel, d’allí els aple-garé i els portaré al lloc que he escollit perquè hi resideixi el meu nom.’