MARC 2:1-12

Al cap d’uns dies, quan era de nou a Cafarnaüm, va córrer la veu que era a casa, i s’hi va aplegar tanta gent que ja no cabien ni fora la porta. Els estava di-rigint la paraula quan arribaren uns que li portaven un paralític transportat entre quatre. I veient que no podien arribar-hi, a causa de la multitud, van aixecar el sostre del lloc on era, fent-hi un forat per on van despenjar la llitera on jeia el paralític. Quan Jesús va veure la seva fe, digué al paralític: “Fill, et són perdonats els pecats.” Però allí hi havia, asseguts, alguns mestres de la Llei que es van posar a rondinar per dintre seu: “Què és el que diu aquest? Blasfema! Qui pot perdonar pecats, sinó només Déu?” Jesús va percebre de seguida que rao-naven així per dintre i els digué: “Per què raoneu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: Et són perdonats els pecats, o dir-li: Aixe-ca’t, pren la teva llitera i camina? Doncs bé, perquè sapigueu que el Fill de l’Home té potestat a la terra per a perdonar pecats, diu al paralític: Jo t’ho mano: aixeca’t, pren la teva llitera i vés-te’n a casa teva.” Aleshores s’aixecà, prengué tot se-guit la llitera i sortí a la vista de tothom, talment que tots van quedar sorpresos i lloaven Déu dient: “Mai no hem vist res de semblant.”