MARC 15:21-31

Passava per allà un tal Simó de Cirene, pare d’Alexandre i de Rufus, que tornava del camp, i l’obligaren a portar-li la creu. El dugueren al puig que en diuen Gòlgota, que vol dir “lloc de la Calavera”. Li van oferir vi barrejat amb mirra, però ell no en va prendre. Llavors el van crucificar i es van repartir els seus vestits, jugant-se’ls a la sort, per veure què s’enduria cadascun. Eren les nou del matí quan el van crucificar. La inscripció amb la causa de la seva condemna deia: “El rei dels jueus”. Amb ell van crucificar dos bando-lers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. [Així es complí l’Escriptura que diu: Fou comptat entre els delinqüents.] Els qui passaven l’insultaven, i tot movent el cap li deien: “Ei! Tu que destruïes el temple i en tres dies el reconstruïes: salva’t tu mateix baixant de la creu!” Igualment, els principals sacerdots i els mestres de la Llei en feien burla entre ells: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar.