MARC 14:32-42

Van arribar en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig a pregar.” S’endugué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir temor i un buit angoixós, i els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tant com per morir-ne. Que-deu-vos aquí i vetlleu.” Fent-se un poc enllà, es prosternà i pregava que si era possible s’allunyés d’ell aquella hora, i deia: “Abba, Pare, tu ho pots tot; aparta de mi aquesta copa, però que no es faci el que jo voldria, sinó el que tu vols.” Quan torna se’ls troba adormits, i diu a Pere: “Simó, dorms? ¿No has tingut forces per a vetllar una hora tan sols? Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.” S’apartà altra volta, i pregava repe-tint les mateixes paraules. Quan torna, els troba altre cop ador-mits, perquè tenien els ulls carregats de son, i no se’ls acudia res per a contestar-li. Tornà per tercera vegada, i els digué: “Ja podeu dormir i descansar. Per fi! Mireu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arribat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.”