El primer dia dels Àzims, quan s’im-molava la Pasqua, els seus deixebles li diuen: “On vols que t’anem a preparar el sopar pasqual?”
Ell envià dos dels seus deixebles i els digué: “Feu cap a la ciutat, i us vindrà a trobar un home que porta un càntir d’aigua. Seguiu-lo,
i, allà on entri, digueu a l’amo de la casa: El Mestre pregunta: quina és la meva estança, on he de fer l’Àpat de Pasqua amb els meus deixebles?
Aleshores ell us ensenyarà, en el pis de dalt, una sala gran, disposada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar pasqual.”
Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho van trobar tot com ell els havia dit; i van preparar el sopar pasqual.
Cap al tard, ell hi va anar amb els Dotze.
I mentre eren a taula, sopant, Jesús digué: “Us asseguro que un de vosaltres, un que menja amb mi, em trairà.”
Ells s’entristiren i van començar a dir-li un rere l’altre: “No seré pas jo?”
Ell els respongué: “Un dels Dotze que suca al mateix plat que jo.
Certament, el Fill de l’Home fa el camí segons el que d’ell ha estat predit, però, ai d’aquell home per mitjà del qual el Fill de l’Home és lliurat! Al tal home, més li valdria no haver nascut.”
Mentre menjaven, va prendre un pa, i, després de donar gràcies, el va partir i els el va donar dient: “Preneu, això és el meu cos.”
Després va prendre una copa, va donar gràcies i els la donà; i en van beure tots.
I els va dir: “Això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de tothom.
Us asseguro que no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que el begui novell en el Regne de Déu.”