Veient Jesús que l’envoltava massa gent, va manar que passessin a l’altra riba.
Llavors, un mestre de la Llei que se li havia acostat li digué: “Mestre, vagis on vagis, jo et seguiré.”
Jesús li respongué: “Les guineus te-nen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.”
Un altre dels deixebles li digué: “Senyor, deixa que vagi primer a donar sepultura al meu pare.”
Jesús replicà: “Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.”
Després, Jesús va pujar a la barca i els seus deixebles el van acompanyar.
De sobte es va aixecar una gran tem-pesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca; tot i així, ell dormia.
Llavors se li van atansar i el van despertar dient-li: “Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!”
Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança.
I la gent comentava amb admiració: “Quina mena d’home deu ser aquest, que fins i tot els vents i el mar l’obe-eixen?”
Quan va arribar a l’altra riba, a la regió dels gadarens, li van sortir a l’en-contre, des del cementiri, dos endimo-niats. Eren tan violents que ningú no gosava passar per aquell camí.
Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?”
Més enllà hi havia un gran ramat de porcs que furgaven.
Els dimonis li van pregar: “Si ens treus, envia’ns al ramat de porcs.”
Els digué: “Aneu-hi.” Ells van sortir i es van ficar en els porcs. Aleshores tot el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es va ofegar.
Els porquers van fugir corrents i ana-ren a la vila a explicar tot el que havia passat amb els endimoniats.
Llavors tota la gent de la vila va sortir a l’encontre de Jesús, i així que el van veure li van demanar que aban-donés la seva regió.