“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.
Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
L’ull és el llum del cos. Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat;
però, si el teu ull és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi havia d’haver en tu és tenebra, que en seria, de gran, la tenebra!
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
I qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada?
Pel que fa al vestit, per què passeu ànsia? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen;
però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d’ells.
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda?
Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem?
Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.