MATEU 5:1-48

Veient l’aglomeració, va pujar a la muntanya. S’assegué i se li van apropar els deixebles. I prenent la paraula els instruïa així: “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel. Feliços els afligits, perquè seran con-solats. Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de jus-tícia, perquè seran sadollats. Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè aquests veuran Déu. Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit. “Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar. Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa. Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel. “No us penseu pas que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a completar. Perquè us asseguro que, mentre perdurin el cel i la terra, no passarà ni una «i» ni tan sols un punt de la Llei, que tot no s’hagi complert. Per tant, aquell qui infringeixi un d’aquests manaments més petits, i en-senyi la gent a fer el mateix, serà con-siderat el més petit en el Regne del Cel; en canvi, aquell qui els observi i els ensenyi serà considerat gran en el Regne del Cel. Perquè us dic que si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i la dels fariseus, no entrareu pas al Regne del Cel. “Heu après que es va dir als avant-passats: No mataràs, i aquell qui mati serà sotmès a judici. Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern. Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena. Afanya’t per arribar a un acord amb el teu adversari mentre feu camí, no sigui cas que l’adversari et lliuri al jutge, i el jutge a l’agutzil, i et tanquin a la presó. T’asseguro que no en sortiràs fins que no hagis pagat l’últim cèntim. “Sabeu que es va dir: No cometis adulteri. Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior. I si el teu ull dret t’és causa de pecat, arrenca-te’l i llença’l lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern. “També es va dir: Qui repudia la seva muller, que li doni acta de divorci. Però jo us dic: Tot aquell qui repudia la seva muller, fora del cas de fornicació, la indueix a cometre adulteri; i si algú es casa amb la repudiada, comet adulteri. “També heu après el que es va dir als avantpassats: No juraràs en fals, sinó que compliràs al Senyor les teves prometences. Però jo us dic: No jureu de cap manera: ni pel cel, perquè és el setial de Déu, ni per la terra, perquè és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè no en pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell. Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne. “Sabeu el que es va dir: Ull per ull i dent per dent. Però jo us dic: No us oposeu al do-lent. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra; al qui et vulgui posar plet per pren-dre’t la túnica, dóna-li també el mantell; al qui et fa caminar una milla, fes-ne dues amb ell. Dóna a qui et demana, i no giris l’esquena a qui et vol manllevar. “Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i avorriràs el teu enemic. Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen, i així sereu fills del vostre Pare ce-lestial, que fa sortir el seu sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els recaptadors? I si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? Vosaltres, doncs, sigueu perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte.