MATEU 26:20-54

MATEU 26:20-54 BEC

Al capvespre es posà a taula amb els Dotze. Mentre menjaven, digué: “Us asse-guro que un de vosaltres em trairà.” Aleshores ells, profundament entris-tits, van començar a dir-li l’un rere l’al-tre: “¿No sóc pas jo, Senyor?” Jesús els respongué: “El qui ha posat amb mi la mà al plat és el qui em trairà. Certament, el Fill de l’Home fa el camí segons el que d’ell s’ha predit, però, ai d’aquell per mitjà del qual el Fill de l’Home és lliurat! A tal home, més li valdria no haver nascut.” Judes, el qui el traïa, li digué: “¿No sóc pas jo, Rabí?” Ell respongué: “Tu ho has dit.” Mentre menjaven, Jesús va prendre un pa i, després de donar gràcies, el va partir i el donà als deixebles dient: “Preneu, mengeu; això és el meu cos.” Després va prendre una copa i, havent donat gràcies, els la donà dient: “Beveu-ne tots; perquè això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de molts homes per al perdó dels pecats. Us asseguro que no tornaré a beure d’aquest fruit de la vinya fins al dia que el begui novell, amb vosaltres, en el Regne del meu Pare.” Després de cantar l’himne, van anar cap a la muntanya de les Oliveres. Aleshores Jesús els digué: “Aquesta nit tindreu tots una decepció per causa meva, perquè l’Escriptura diu: Feriré el pastor i es dispersaran les ovelles del ramat. Però quan jo hagi ressuscitat, aniré al davant vostre a Galilea.” Pere li digué: “Encara que tots es desenganyin de tu, jo no.” Jesús li va dir: “Jo et ben asseguro que aquesta mateixa nit, abans que canti el gall, tu m’hauràs negat tres vegades.” Li respongué Pere: “Ni que em cal-gui morir amb tu, jo no et negaré pas.” Tots els altres deixebles deien el mateix. Aleshores Jesús va arribar amb ells en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig allà a pregar.” S’endugué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristesa i un buit angoixós. Llavors els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tanta que em sembla morir. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.” Fent-se un poc més enllà es prosternà fins a terra, i pregava dient: “Pare meu, si és possible, que s’allunyi de mi aquesta copa; però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.” Quan tornà cap als deixebles, se’ls trobà adormits, i digué a Pere: “¿No heu tingut forces per a vetllar amb mi ni tan sols una hora? Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.” Per segona vegada s’apartà i pregà altre cop dient: “Pare meu, si no és pos-sible que deixi de beure aquesta copa, que es faci la teva voluntat.” Quan tornà els trobà altre cop adormits, perquè tenien el ulls carregats de son. Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules. Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.” Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble. El traïdor els havia donat una contra-senya: “El qui jo besaré és ell: agafeu-lo.” S’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Salut, Mestre.” I es posà a besar-lo. Jesús li fa: “Company, vés per feina.” Llavors ells li posaren les mans al damunt i el van detenir. Tot d’una, un dels qui eren amb Jesús, allargant la mà, va treure l’espasa i va donar un cop al criat del gran sa-cerdot i li va escapçar l’orella. Llavors Jesús li va dir: “Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran. ¿O és que et penses que no puc invocar el meu Pare i, ara mateix, tindria al meu costat més de dotze legions d’àngels? Però, com es complirien, llavors, les Escriptures, que indiquen que això cal que sigui així?”