MATEU 18:12-35

Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no dei-xarà les noranta-nou a les muntanyes per anar a buscar l’esgarriada? I, si la troba, us asseguro que el fa més content aquesta que les noranta-nou que no es van esgarriar. Igualment, el vostre Pare celestial no vol que es perdi ni un sol d’aquests petits. “Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà. Si no t’escolta, fes-te acompanyar per un o dos germans més, a fi que per la declaració de dos o tres testimonis s’estableixi la causa. Si no vol avenir-se a raons, posa-ho en coneixement de la congregació; i si tampoc no fa cas de la congregació, considera’l com si fos un pagà o un recaptador. Us asseguro que tot el que lligueu a la terra quedarà lligat al cel; i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial. Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.” Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?” Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set. Per això el Regne del cel és semblant a un rei que va voler passar comptes amb els seus servidors. Només començar a passar-les, li van presentar un deutor que li devia molts diners. Com que no tenia mitjans per a pa-gar, aquell senyor va manar que el venguessin a ell, amb la seva muller i els fills, i tot el que posseïa, a fi de saldar el deute. Però el servent se li llançà als peus i, prosternat, li deia: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré tot. El senyor es va compadir d’aquell servent i el va deixar anar, perdonant-li el deute. Però, en sortir, el servent es va trobar amb un company seu que li devia una petita quantitat i, agafant-lo pel coll, l’ofe-gava tot dient: Paga’m el que em deus. El company, de genolls, li suplicava: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré. Però ell no ho va acceptar, sinó que el va tancar a la presó fins que no pagués el deute. Els altres servents, en veure el que havia passat, plens d’indignació, van anar a dir-ho al seu senyor. Llavors, ell va cridar aquell servent i li digué: ‘Esclau pervers! Et vaig perdonar tot aquell deute perquè m’ho vas suplicar. ¿No tenies l’obligació també tu de compadir-te del teu company, com jo em vaig compadir de tu?’ I, ple d’indignació el lliurà als botxins fins que pagués tot el deute. Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà.”