També els va posar una altra paràbola: “El Regne del cel és com el llevat que una dona va agafar i va barrejar amb tres mesures de farina i tot va fermentar.”
Jesús digué totes aquestes coses a la multitud en paràboles, perquè sense paràboles no els exposava res.
Així es complia el que va anunciar el profeta:
Obriré la meva boca parlant en pa-ràboles;
proclamaré coses que han estat amagades des de la creació del món.
Després, Jesús va deixar la gent i es retirà a casa. Els deixebles se li van apropar i li van demanar: “Aclareix-nos la paràbola de la zitzània en el camp.”
Ell els respongué: “El sembrador de la bona llavor és el Fill de l’Home;
el camp és el món. La bona llavor són els hereus de regne; la zitzània, els seguidors del Maligne.
L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.
De la mateixa manera com la zitzània és recollida i cremada al foc, així serà també la fi del món.
El Fill de l’Home enviarà els seus àngels i recolliran fora del seu Regne tots els inductors al pecat i tots els qui fan el mal,
i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti!”
“El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També el Regne del cel s’assembla a un comerciant que cerca perles fines;
i quan n’ha trobada una de gran va-lor, se’n va, ven tot el que té i la compra.
El Regne del cel és com una xarxa que és calada al mar i recull tota mena de peixos.
Quan és plena, la treuen a la platja, s’asseuen i recullen els peixos bons en paneres, i els dolents els llencen.
Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,
i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Heu comprès tot això?” Li digueren: “Sí.”
Ell hi afegí: “Per això, quan un mes-tre de la Llei es fa deixeble del Regne del cel, és com aquell cap de casa que, del que té guardat, va traient coses no-ves i coses antigues.”
En acabar Jesús d’explicar aquestes paràboles, va marxar d’allí
i se’n va anar a la seva terra, i es va posar a ensenyar-los a la sinagoga, talment que se n’estranyaven molt, i deien: “D’on li vénen a aquest uns tals coneixements i fer miracles?
¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no s’anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes?
I les seves germanes, ¿no viuen totes aquí amb nosaltres? Doncs, d’on treu aquest tot això?”
I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els digué: “Enlloc és menyspreat un profeta, sinó en la seva pròpia terra i a casa seva.”
I no hi va fer gaires miracles a causa de la seva incredulitat.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
