MATEU 12:22-50

Aleshores li van portar un endimo-niat cec i mut; i el va guarir, de manera que el mut parlava i hi veia. Tota la gent n’estava admirada, i deien: “¿No serà aquest el fill de David?” Però els fariseus, en sentir-ho, deien: “Aquest no expulsa els dimonis si no és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.” Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: “Tot reialme dividit contra si mateix acaba desolat, i tota ciutat o família que es divideix contra si mateixa, no podrà subsistir. Així, doncs, si Satanàs expulsa Satanàs, és que s’ha dividit contra si mateix; com pot, doncs, restar dempeus el seu reialme? Si, doncs, jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres segui-dors, per quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. En canvi, si és per l’Esperit de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres. Com pot ficar-se algú a la casa de l’home valent i saquejar les seves pro-pietats, si primer no el lliga? Llavors li saquejarà la casa. Qui no està amb mi, està contra mi; i qui no recull amb mi, escampa. Per això us dic: als homes se’ls podrà perdonar tota mena de pecats i d’injú-ries, però la blasfèmia contra l’Esperit no els serà perdonada. I si algú parla contra el Fill de l’Home, li serà perdonat; però si parla contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat, ni en aquest món ni en el vinent. O doneu per bo l’arbre i per bo el seu fruit, o doneu per bord l’arbre i per do-lent el seu fruit; perquè l’arbre es coneix pel fruit que dóna. Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca. L’home bo, de la bondat que atresora en treu el bé; i l’home dolent, de la maldat que atresora en treu el mal. Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat; perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.” Llavors el van interpel·lar uns mes-tres de la Llei i uns fariseus, i li digue-ren: “Mestre, voldríem que ens fessis un senyal.” Però ell els va dir: “Una generació dolenta i adúltera demana un senyal; i no li serà donat cap més senyal que el del profeta Jonàs. Perquè, així com Jonàs va passar tres dies i tres nits en el ventre del monstre marí, així el Fill de l’Home passarà tres dies i tres nits dins del si de la terra. En el judici contra aquesta genera-ció, els ninivites s’alçaran i la condem-naran, perquè ells es van penedir amb la predicació de Jonàs; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Jonàs. La reina de Migjorn s’alçarà en el judici contra aquesta generació i la con-demnarà, perquè va venir des dels con-fins de la terra per escoltar la saviesa de Salomó; i, mireu que aquí teniu una cosa més gran que Salomó. Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels sequerals buscant repòs i, no trobant-ne, diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Arribat allà, la troba desocu-pada, escombrada i endreçada. Llavors pren amb ell altres set es-perits pitjors que ell, hi entren i s’hi estableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer. Això mateix és el que succeirà a aquesta generació dolenta.” Encara estava ell parlant a la gent quan la seva mare i els seus germans es van presentar a fora i miraven de parlar-li. Algú el va avisar: “La teva mare i els teus germans són a fora i volen parlar-te.” Però ell va contestar al qui deia això: “Qui és la meva mare i qui són els meus germans?” I amb la mà estesa, indicant els seus deixebles, digué: “Mireu la meva mare i els meus germans. Perquè el qui compleix la voluntat del meu Pare celestial, és el meu germà, la meva germana i la meva mare.”